Internacional

Quebec-Catalunya
Dos països llunyans, però amb realitats molt properes

El Pla Nacional de Joventut quebequès

EL QUEBEC
El Quebec és un país que s'assembla molt a Catalunya. Amb una població de 7'3 milions d'habitants, representa el 24% del total de la població canadenca. La capital és Ciutat de Quebec, i la segona ciutat del país és Montreal amb 3'4 milions d'habitants al conjunt de l'àrea metropolitana. Però també, respecte de Catalunya, té moltes diferències. El model social sobre el qual s'estableix la societat és clarament americà (anglosaxó). A Catalunya, en canvi, la tradició europeista de la intervenció pública, ha estat i és definitòria de les nostres relacions socials i també laborals

LA IDENTITAT NACIONAL I LA LLENGUA
El Quebec té desenvolupat un grau d'identitat nacional col·lectiva envejable. La consciència nacional quebequesa (lingüísticament francòfona) coincideix a més amb les capes populars i de classes treballadores que es van instal·lant a la ribera del riu Sant Llorenç, creant la metròpoli de Montreal. D'altra banda, els anglòfons estan representats entre les classes acomodades i burgeses del Quebec. La llengua parlada a les llars quebequeses és, àmpliament, el francès, amb un 81,9%. El segueix l'anglès amb un 10,1%, francès i anglès de forma bilingüe, un 0,9%, i altres llengües, un 7,1%.

Tots els països i nacions, amb major o menor grau, tenen la necessitat de protegir-se lingüísticament de l'homogeneïtzació imparable de l'anglès. Fins i tot el francòfon Quebec. Per aquest motiu, no ens ha de contrariar que en un país com Catalunya, on és cada vegada més evident el multilingüisme, haguem de prendre consciència col·lectiva que el català és el nostre patrimoni cultural en un món també lingüísticament globalitzat.

CAP EL PLA NACIONAL DE JOVENTUT QUEBEQUÈS
El 1987 s'aprova per llei el Conseil Permanent de la Jeunesse (el que seria el CNJC de Quebec), format per les entitats juvenils representatives del Quebec

El 1996, el Conseil Permanent de la Jeunesse publica el document "Perquè nosaltres existim! La urgència d'una política de joventut", amb l'objectiu d'oferir una nova proposta que va en la línia d'afavorir la plena participació dels joves en la societat. En aquesta publicació, denunciava la crisi permanent en la solució dels problemes socials que afectaven els joves, sobretot pel que feia referència a la seva autonomia.

El setembre de 1999 s'aprova el document "Per l'accés dels joves a una ciutadania plena i activa". Es basava fonamentalment en 4 eixos:

• L'educació; una inversió de la societat
• Precarietat i ocupació; una gran preocupació per als joves
• Una societat equitativa; l'única via per al futur
• L'obertura al món

El febrer de 2000 es presenta el document "Cap una política de joventut!" en què es tractaven els punts següents:

• El context actual s'encarrega de dur a terme una política de joventut coherent i global
• Per una política de joventut global, coherent i concertada
• Mecanismes de la política de joventut

Al setembre de 2000, segons declaracions de Clairandrée Cauchy, presidenta del Conseil Permanent de la Jeunesse, el Govern quebequès prenia en consideració la demanda manifestada en el document "Cap una política de joventut" i s'estudiava l'aprovació d'una llei que donés peu a un Pla Nacional de Joventut quebequès.

El procés seguit a Catalu-nya pel que fa a la reivindicació d'una política de caràcter nacional i transversal de joventut sembla que ha seguit les mateixes passes que ha fet el Quebec, o viceversa. En tot cas, no deixa de ser gratificant i certament enriquidor veure com les propostes que surten de l'associacionisme juvenil al nostre país tenen una projecció en altres llocs del món que sempre hem vist com a model a seguir de democràcia, llibertats, desenvolupament i progrés.

Oriol Illa
Per a qualsevol consulta: conseil.jeunesse@cpj.gouv.qc.ca