ENTITATS

I Premi Gemma Rosell i Romero de recerca per a estudiants

Aquest any, l'Associació d'Estudiants de Ciències de la Salut (AECS) en col·laboració amb l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears (ACMCB), la Universitat de Barcelona, la família Rosell i Romero i la revista Omnis Cellula han fet un pas endavant per a la divulgació de la recerca biomèdica entre els estudiants universitaris.


La primera edició del Premi Gemma Rosell i Romero tindrà lloc a la Facultat de Medicina de la UB els dies 30 i 31 de març de 2005. La idea original va sorgir, ara fa més de 3 anys, de les observacions de dues estudiants de medicina que gràcies a l'interès per la recerca i al suport de l'AECS i l'International Federation of Medical Students' Associations (IFMSA) van veure com en altres països d'Amèrica i Europa les universitats organitzaven congressos on els estudiants podien presentar les seves investigacions. A més, un jurat format per científics i professors universitaris atorgava premis en reconeixement a l'esforç, la dedicació i la qualitat dels treballs.

Malauradament, quan ja s'havien començat a fer les gestions per a l'organització de la primera edició, una d'aquestes estudiants, Gemma Rosell i Romero, va perdre la vida en un tràgic accident de trànsit a Itàlia, el 13 de desembre de 2002. Aquest fet ens va deixar profundament commocionats i va ser humanament i personalment impossible seguir amb l'organització del Premi. Poc després, l'AECS, en reunió extraordinària, va aprovar per unanimitat la creació d'un premi similar que portés el nom de la nostra companya, a qui havíem estimat i apreciat tant. En aquests dos anys, la participació i el suport de la família Rosell i Romero, i molt especialment de la senyora Encarna Romero, han estat essencials perquè aquest projecte es fes realitat.

A diferència d'aquí, a països com Alemanya, Holanda, Finlàndia o els Estats Units, és freqüent trobar diversos congressos d'aquest tipus per a estudiants, amb les seves variants. El motiu pel qual això no es feia a Catalunya, i l'escepticisme amb què les nostres idees van ser rebudes en un primer moment, només s'entenen si tenim en compte que estem en un país amb poca tradició científica, un país que només ha començat a valorar la investigació recentment.

Tot i això, hem entrat des de fa uns anys en una època on s'aposta cada vegada més per la ciència i l'anomenada societat del coneixement, no només a Catalunya, sinó a tot Europa. L'any 2000, a Lisboa, i el setembre de 2002 a Barcelona, en l'anomenat Barcelona European Council, els caps de govern i d'estat dels països membres de la Unió Europea van acordar un objectiu molt clar: arribar al 3 per cent del PIB en I+D el 2010. El 2000 la mitjana europea d'inversió en I+D era de l´1,9 per cent del PIB. Les dades espanyoles són del 0,94% (2000), 0,96% (2001), 1,03% (2002) i 1,1% (2003). Catalunya és una de les comunitats autònomes que més inverteix en I+D amb un 1,4 % del PIB el 2004, per darrere de Madrid (1,81%) i el País Basc (1,48%). Estem, per tant, molt lluny encara de països com Alemanya, França, el Regne Unit, Japó o els EUA, on ja fa anys que han superat la xifra del 2%.

"La combinació de la recerca i la clínica, el treball interdisciplinari, la creació de coneixement i l'aplicació dels resultats de noves investigacions per a la millora assistencial hauria de ser una realitat que els estudiants visquessin de ben a prop."

Com assenyala Francesc González, secretari científic de l'IEC, dels quaranta estats més industrialitzats, Espanya és el que gasta menys en investigació. La producció científica per autor a Catalunya és, tot i això, més alta que la mitjana europea, i el 35% de les sol·licituds de patents a l'Estat espanyol provenen de Catalunya.

Cada cop hi ha més iniciatives perquè els estudiants universitaris entrin en contacte amb la investigació. De totes maneres, el fet que un estudiant de medicina s'interessi per la recerca és, encara avui, un fet aïllat. Això no és només producte de la falta d'interès dels estudiants, sinó més aviat de la manca d'informació i oportunitats. La combinació de la recerca i la clínica, el treball interdisciplinari, la creació de coneixement i l'aplicació dels resultats de noves investigacions per a la millora assistencial hauria de ser una realitat que els estudiants visquessin de ben a prop.

La majoria de les vegades, però, això no és possible. La universitat catalana, de manera semblant a la resta de l'Estat espanyol i francès, i a diferència dels països anglosaxons, està altament escolaritzada i deixa a l'estudiant un molt petit marge de maniobra per prendre decisions respecte als seus estudis acadèmics. Deixar els estudis reglats un semestre -fet usual en altres països- per fer investigació i presentar una petita tesina amb reconeixement acadèmic, és impensable a casa nostra.

Amb aquest premi, doncs, pretenem recordar una persona inoblidable, premiar els estudiants que ja fan recerca i incentivar els que encara no n'han fet mai a què ho intentin.

Més informació:
www.gemmarr.org

Elisabet Esteve
Coordinadora del Premi Gemma Rosell i Romero de l'AECS