Els antecedents del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya cal buscar-los en dues estructures juvenils nascudes a la transició: el Consell de Forces Polítiques Juvenils i la Taula Coordinadora d'Entitats i Moviments de Joves (Taula de Joves). El 1977, durant el 1r Congrés de la Joventut de Catalunya, i arran d'una proposta de la Taula de Joves, es va plantejar la creació d'un organisme que aplegués les entitats juvenils catalanes. Per decret de la Generalitat de Catalunya, del 2 d'abril de 1979 es creà el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, dotat de personalitat jurídica pròpia, amb dues funcions bàsiques: coordinar les entitats i moviments juvenils i fer de pont entre el moviment associatiu juvenil i l'Administració en temes de política de joventut. El 26 de gener de 1980 es celebrà la primera Assemblea General del consell Nacional de Joventut. En aquesta Assemblea, es va elegir el primer Secretariat i es va definir el programa o línies generals d’actuació futura del Consell. L’acte de cloenda es va fer al Palau de la Generalitat on el President Tarradellas va rebre els participants. El CNJC va ser adscrit al Departament d'Ensenyament i Cultura de la Generalitat. El 1980 passà a dependre de la Direcció General de Joventut, creada aquell mateix any, per, més endavant, passar a dependre de la Secretaria de Joventut.
En el marc del 1r Congrés de la Joventut Catalana, convocat el maig de 1976 i acabat a la tardor de 1977, es va elaborar la 1a Carta de la Joventut Catalana. Aquest 1r Congrés de la Joventut va significar el compromís dels joves ciutadans actius amb el país, les seves llibertats i la instituionalització de les noves polítiques de joventut.
El 1980 es celebrà el seminari “Els consells de joventut” amb la idea d’emfatitzar la necessitat de portar al territori la participació juvenil. El CNJC entenia els consells locals de joventut com una bona eina al servei de la participació juvenil en la vida quotidiana i per fer sentir la veu de l’associacionisme juvenil a l’Administració local.
Pel que fa a projecció exterior, el CNJC va participar en la creació del Consell de la Joventut d'Espanya (1984) (d'on posteriorment es va retirar) i va ingressar com a membre de ple dret en el Fòrum Juvenil de les Comunitats Europees (YFEC) i el seu successor, el Fòrum Europeu de la Joventut (YFJ) (el CNJC n’és membre des del 1985), organismes en els que ha desenvolupat tasques importants, fins al punt que els seus representants hi han exercit els càrrecs de president o vicepresident.
1985-1991. Reformulació de les bases discursives i estratègiques, i cerca de representativitat territorial
A l’inici el CNJC tenia un estatus confús. Els membres del Secretariat els elegia l’Assemblea, però eren ratificats/nomenats pel president de la Generalitat i publicats al DOGC. A més, un delegat de la Direcció General de Joventut assistia a les reunions. A partir de la Llei 14/1985, el CNJC té personalitat jurídica pròpia i es finança a càrrec del pressupost de la Generalitat. A la IX AGO, de l’any 1986, s’aproven els estatuts del CNJC, que seran discutits i aprovats pel Consell Executiu de la Generalitat l’any 1987. La nova llei, amb un rang superior al decret original, amb la qual cosa es reforçava l’existència normativa de l’organisme juvenil, definia el CNJC com una entitat de dret públic de base associativa amb personalitat jurídica. Així mateix, es reconeixien els drets de consulta i informació i s’eliminava el nomenament dels càrrecs representatius del Consell per part de la Generalitat. Amb aquesta llei el Consell havia aconseguit la seva institucionalització i el reconeixement efectiu i ple.
En el marc de la VIII Assemblea General Ordinària, l’1 de juny de 1985, el CNJC creu esgotats els plantejaments teoritzats en el 1r Congrés, considera que ja és hora d’abandonar les bases del moviment juvenil antifranquista i que cal establir nous horitzons. D’aquí sorgeix la crida per la participació del 2n Congrés de la Joventut de Catalunya, amb la intenció d’obrir un procés de debat, acció i participació. La celebració del nou Congrés de la Joventut Catalana, al mateix temps que permetia refundar les bases estratègiques del moviment juvenil, seria un revulsiu que permetria fer emergir i ordir el teixit juvenil dispers que existia al país. Les conseqüències d’aquest 2n Congrés són, d’una banda, la redacció de la 2a Carta de la Joventut Catalana i, d’altra banda, la influència en el procés de consolidació i maduració del CNJC.
En aquests anys es dóna una embranzida dels consells locals de joventut i aquesta rep un impuls definitiu amb el “Projecte de consells locals 1984-1986”, aprovat a la VII AGO i orientat a la creació, reforç i coordinació dels consells locals de joventut. L’extensió del model de consells locals i comarcals havia de permetre al Consell Nacional superar les seves limitacions d’organisme representant de les grans entitats catalanes, posant-lo en contacte ema una realitat juvenil local molt més àmplia a la vegada que anava teixint l’associacionisme micro en un tramat de consells que havien de confluir en el CNJC. L’empenta continua amb la creació de jornades específiques a nivell comarcal, que culminen l’any 1988 i 1989 en el marc del 2n Congrés, on es demostra la importància que l’àmbit territorial té en el si del CNJC. Diversos consells locals formen part del CNJC com a entitats membres de ple dret. És sobretot amb el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) que el CNJC ha col•laborat més intensament en el desenvolupament de campanyes, debats, cursos, i sobretot en el seu treball intern.
D’altra banda, l’any 1986 el Secretariat posa en marxa el Gabinet de Premsa del CNJC, amb l’objectiu de donar a conèixer el Consell als mitjans de comunicació, facilitar un servei de premsa a les entitats i difondre les campanyes i activitats del CNJC.
L'activitat dels anys 80 i 90 del CNJC reflecteix i alhora impulsa els grans eixos del moviment juvenil català a la fi del s. XX. La promoció de l'associacionisme i la participació, l'obertura als moviments i organismes internacionals, les lluites contra el racisme i a favor de l'objecció de consciència i de la supressió del servei militar han estat constants de la seva actuació. La 2a Carta de la Joventut Catalana va apostar per polítiques integrals de joventut que trencava radicalment amb les polítiques juvenils desplegades fins llavors en l’àmbit nacional.
A cavall entre els vuitanta i els noranta, el CNJC havia viscut una renovació general important amb l’entrada d’una nova generació de dirigents juvenils. Aquesta nova generació es trobà amb la impossibilitat de portar a la pràctica globalment la 2a Carta de la Joventut degut a cert recel de l’Administració vers el CNJC. Tanmateix hi havia possibilitats d’aplicar alguns temes concrets de la Carta. I a més el Consell superava, gràcies a la feina anterior, el seu àmbit tradicional d’actuació per tocar tots els aspectes de la realitat juvenil en consonància amb les noves idees d’una política integral de joventut. Els temes juvenils ja no s’entenien com a compartiments estancs, sinó com a parcel•les de la realitat interrelacionades. Els objectius que hi feien referència només podien ser assolits amb una major interlocució amb l’Administració, i si part d’aquesta no era prou receptiva calia articular una oficina parlamentària del Consell Nacional que assegurés la relació d’aquest amb l’Administració i, especialment, amb el Parlament de Catalunya.
En aquests anys el Consell té tres centres principals d’activitat: el desplegament del dret a l’objecció de consciència, el tractament dels problemes derivats de la discriminació de gènere i l’intent d’extensió dels consells locals.
Malgrat que el treball de dinamització i de creació de consells locals portà a un dels moments més dolços del Consell en relació amb l’existència d’organismes juvenils locals, poc temps després es van anar dissolent consells locals fins que a mitjans dels anys noranta s’arribava a la pràctica extinció de la majoria d’ells. L’any 1992 en el CNJC es crea una plaça de tècnic de dinamització territorial, i l’any següent suposa la defunció provisional d’aquest àmbit, que esdevé un dels principals reptes per estructurar una xarxa associativa juvenil que abarqui el conjunt del territori.
Cap a 1992 es feren presents les limitacions de les grans línies estratègiques llançades pel 2n Congrés. Sobretot es va fer patent que sense una administració autonòmica i municipal, disposada a col•laborar per dur-les a terme difícilment es podrien realitzar. La percepció que cap de les demandes fetes pel CNJC era recollida portà a un cert enduriment de les posicions vers l’administració pública. El debat i no entesa entre el Consell Nacional i la Secretaria General va acabar amb el bloqueig de la partida pressupostària del Consell a condició de negociar les activitats de l’organisme juvenil, situació que portà a la dimissió del president del Consell el 1993 i a una de les crisis més fortes de la història del CNJC, que obrí el procés conegut com a “Consell a Debat” en la XVI AGO celebrada l’any 1993. En el problema de fons hi havia el model de Consell i com a punt de tensió els diferents posicionaments sobre les reivindicacions i la politització del Consell.
El període comprès entre el 1992 i el 1996 es caracteritza pel debat intern entorn a diverses qüestions: assemblees extraordinàries, delegació de la iniciativa a les entitats, propostes de modificació de la Llei 14/1985, esmena a la totalitat a una possible modificació dels estatuts, etc.
Des de la firma del conveni i amb el CJE el 1985 hi havia hagut cert malestar per part de l’organisme estatal amb la representació diferenciada del CNJC en els organismes europeus. La situació de debilitat que vivia el Consell en aquells moments portà al CJE a replantejar la relació que mantenia amb l’organisme juvenil català. La incomprensió per part del CJE i per part del Consells de l’Estat sobre la identitat diferenciada del CNJC en les relacions internacionals es va convertir en un dels temes recurrents dins dels debats en el si del Consell Nacional i entre aquest i la resta de Consells de l’Estat. Finalment, el Secretariat del CNJC decidí abandonar el CJE i l’any 1996, a la XII AGE del CNJC, es votà i es confirmà la ruptura amb el CJE.
Per superar l’etapa de crisi interna, l’any 1997 l’Assemblea del CNJC aprovà un model d’estructura i funcionament i una proposta de modificació de la Llei i els Estatuts del CNJC, que s’acabaran elaborant. El nou model del Consell parteix de la voluntat de vertebrar l’associacionisme juvenil català, coordinar i representar tots els joves associats, alhora que mostra una postura oberta, dialogant i constructiva davant les entitats juvenils. Tot i així, el fet que el nou model deixi sense dret a vot ni a ser elegits membres de cap òrgan del Consell Nacional de la Joventut els consells locals i territorials –tal i com queda reflectit a la Llei 24/ 1998, de modificació de la Llei 14/1985, per la que al es regula el CNJC-, és conseqüència de la crisi de participació dels consells locals i territorials al CNJC, i de la desaparició d’aquesta majoria. Una crisi que, tot i així, esdevé un repte per recuperar la representació de les entitats juvenils d’abast local o comarcal al Consell. D’altra banda, amb la llei 24/1998 es van modificar alguns punts del decret de creació, a fi de permetre una major representativitat i una major agilitat en el funcionament.
Després de deu anys de debats interns, el CNJC no havia incidit en les polítiques juvenils. Un cop superada la crisi interna semblava necessari elaborar un nou document marc que orientés el Consell. Aquest document estratègic i de projecte seria conegut com Línies de política juvenil, elaborat d’acord amb la discussió en una jornada de ponències presentades per experts associatius. L’edició del document va comptar amb el suport extraordinari del Parlament de Catalunya, la qual cosa significava un alt reconeixement institucional. De nou, igual que succeí amb la 2a Carta de la Joventut Catalana, un document del Consell Nacional finalitzava amb la demanda d’un Pla Nacional de Joventut assumit per les institucions catalanes.
Finalment, una proposició no de llei aprovada el juny de l’any 2000 donava suport als continguts de Línies de política juvenil, que serviren de base per a l’elaboració posterior d’un Pla Nacional de Joventut que seguiria els criteris d’una política integral de joventut. El novembre del mateix any 2000 fou aprovat el Pla Nacional de Joventut amb una vigència prevista fins a l’any 2010. Mai el CNJC no havia aconseguit incidir tant en les polítiques de juvenils.
Posteriorment tingué lloc el desenvolupament del Triangle Jove, amb els consells de joventut del País Valencià i de les Illes Balears, constituït l’any 1999; l’elaboració de les 186 propostes l’any 2002; la celebració del III Congrés de la Joventut de Catalunya el novembre de 2002; i el manteniment de la preocupació per tornar a impulsar els projectes dels consells locals amb la publicació conjunta, amb la resta del Triangle Jove, d’una guia útil per a la seva constitució.
L’any 2004 va ser l’any del Festival Mundial de la Joventut Barcelona 2004, un esdeveniment que va ser el punt de trobada de més de 8.000 joves vinguts d’arreu del planeta entre els dies 8 i 14 d’agost. Sobre els eixos del desenvolupament sostenible, la globalització, la diversitat cultural i les condicions de pau, el Festival va ser un espai de trobada on els i les assistents van posar en comú les seves experiències i plantejaments. La llarga tradició del moviment associatiu juvenil català va impulsar el Consell de Joventut de Barcelona i el CNJC a presentar la candidatura per acollir la tercera edició del Festival. La coordinació amb les associacions juvenils internacionals i amb les plataformes regionals va suposar un pas endavant en la feina del CJB i del CNJC, així com donar un impuls renovat a la coordinació internacional del moviment associatiu juvenil.
Ja feia alguns anys que en el sí del CNJC es tornava a debatre tornar a reformar els estatuts del CNJC per permetre l’entrada dels consells locals de joventut com a membres de ple dret. Després d’un llarg procés de debat intern, el curs 2009-2010 representa la culminació de la reforma dels estatuts del CNJC amb l’aprovació de la Llei 1/2010, per la qual es reforma la Llei que regula el Consell Nacional. Aquesta reforma d’estatuts permet de nou l’entrada del consells locals de joventut com a membres de ple dret del CNJC. L’entrada en vigor de la modificació de la llei del CNJC i dels nous Estatuts permet l’inici d’una nova rutina en el funcionament dels consells locals. Aquests, es constituiran en un àmbit més d’entitats del CNJC i podran escollir dos representants al Secretariat.
L’any 2010 finalitza el Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJC). Per aquest motiu el CNJC porta a terme un intens procés d’avaluació del PNJC 2000-2010, seguit d’un procés propositiu que culminarà amb la redacció del nou PNJC 2010-2020 en el marc del Consell Rector del Pla. El CNJC forma part del Consell Rector del PNJC, l’òrgan de govern del Pla i el responsable últim de donar forma al contingut del nou Pla. Un cop finalitzat el procés participatiu sobre quines i com han de ser les actuacions en matèria de joventut avui i en el futur, és feina del Consell Rector avançar en la part culminant de tot el procés: la redacció consensuada del nou PNJC. El procés de redacció del nou Pla està encaminat a la construcció d’una visió compartida de futur i a l’establiment d’objectius estratègics i operatius per arribar-hi.
En la línia de millorar la participació de les entitats que formen part del CNJC s’engega el Pla de Participació Interna. Aquest projecte, més enllà d’incrementar la quantitat i la qualitat de les entitats al si del consell, pretén promoure el debat i la reflexió interna sobre el model de participació del CNJC, pretén detectar els elements facilitadors i els elements dissuasius de la participació de les entitats i, també, té com a objectiu dotar de mecanismes de millora de la participació interna el CNJC. El procés es fonamenta en què siguin les pròpies entitats del CNJC les que estableixin quins són els principals dèficits, amenaces, fortaleses i oportunitats de l’actual sistema de participació. Serà durant l’any 2010 que el CNJC i les seves entitats en tindran el retorn i el document de mesures de millora de la participació interna.
D’altra banda, al llarg de l’any 2009 el CNJC celebra el seu 30è aniversari amb un seguit d’actes, alguns d’ells celebrats a les demarcacions de Lleida, Girona i Tarragona.
A la XXXII AGO de març de 2010 el CNJC inicia una nova etapa amb la renovació del 80% del Secretariat, juntament amb l’entrada d’un representant dels consells locals de joventut. Aquesta Assemblea suposa la superació d’una dinàmica de blocs i divisió del Consell que es portava arrossegant des de fa alguns anys, així com la reincorporació dels consells locals com a membres de ple dret.
