Actualitat

10/01/2011

Les reserves del SEPC amb el nou Govern

L'organització estudiantil tem que la privatització de centres, la segregació escolar i la mercantilització de l'ensenyament marquin les polítiques educatives.
"El continuisme es preveu com la tònica general de les polítiques d'ensenyament i recerca de l'executiu convergent". Aquesta és la tesi principal del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) després de conèixer els noms dels nous responsables de les conselleries d'Economia, Hisenda i Universitats i Educació, Andreu Mas-Colell i Irene Rigau, respectivament.

Del primer, el SEPC destaca que "va intentar encapçalar la UPF sense sort a les eleccions a rector del 2005, quan fou derrotat per un estret
marge per l'actual rector Josep Joan Moreso" i que "un seguit de pactes ocults entre ambdues candidatures serviren per oferir estabilitat al nou equip rectoral i com a contrapartida la UPF constituïa la Barcelona - Graduate School of Economics, un centre docent de postgrau dirigit per Mas-Colell cridat a competir amb altres escoles privades de negocies com ESADE o IESE".

Davant d'aquests nomenaments el SEPC manifesta que "els consensos parlamentaris entre els grups del govern d'Entesa i Convergència i Unió van caracteritzar el debat i les polítiques en l'àmbit d'ensenyament i recerca, cosa que no encoratja a pensar que el nou govern protagonitzi un canvi substancial en aquestes matèries". Així mateix, denuncia que "la política d'ensenyament i recerca seguirà regint-se sota els paràmetres de privatització de centres, segregació escolar i mercantilització del coneixement per la continuïtat de les polítiques desenvolupades en els darrers anys" i que "un senyal inequívoc d'això és l'adhesió de les competències
d'universitats i recerca a la cartera d'economia i finances amb la finalitat d'enfortir els lligams entre l'estructura acadèmica i l'estructura productiva del país".

Finalment, el SEPC reclama "que la deliberació i negociació col·lectiva esdevinguin els principis rectors dels nous consellers a l'hora de legislar i executar les polítiques públiques, que garanteixin un finançament just i equitatiu als centres educatius que almenys equipari la
despesa mitjana per estudiant i el percentatge del PIB invertit en educació als estàndards europeus i que defensin i desenvolupin el model d'immersió lingüística, peça clau en la cohesió social, que fa poc el Tribunal Suprem ha invalidat".

Subscriu-te!