Actualitat

20/06/2017

Rastan: “Hi ha moltes barreres per aconseguir els permisos de residència i treball”

En motiu del 20J, Dia Mundial de les Persones Refugiades hem parlat amb en Rastan. Va deixar Camerun forçat per la inseguretat ciutadana, però va donar la volta a la situació i ho va veure com una oportunitat per formar-se. Actualment estudia Administració i Direcció d’Empreses i Dret. Amb ell repassem la inexistència de vies legals i segures per migrar i les dificultats d’aconseguir els permisos necessaris per viure dignament a l’Estat espanyol.

Perquè vas deixar Camerun?
Per la manca de seguretat ciutadana. Uns dies abans de sortir vaig tenir un problema amb una banda de Gabon i em van començar a perseguir. Vaig intentar ajudar a un amic a qui havien robat i vam intentar denunciar el lladre però no ho vam aconseguir. Aquest va començar a perseguir-nos amb els seus familiars i amics. Estava indefens, si em quedava allà, la meva vida corria perill. L’única opció va ser sortir del país. Tot i que era una obligació, m’ho vaig prendre com una oportunitat per formar-me.

Vas poder arribar a Catalunya per vies legals i segures?
Vaig arribar a Espanya el 2011 després de quatre anys viatjant amb cotxe, autobús i a peu de país en país: Txad, Nigèria, Algèria i Marroc. El més dur va ser el viatge de Nigèria a Algèria, en el que vaig haver de caminar gairebé 100 kilòmetres en dos dies. Per creuar la frontera vaig haver de recórrer a una màfia que em va entrar al país com si fos una maleta. No sabia on anava i a qui havia de trobar en la pròxima destinació. Després de treballar tres setmanes a Algèria, vaig poder pagar un passaport per entrar a Marroc. Per entrar a Espanya vaig haver de fer dos intents. El primer amb pastera, però la Marina de Marroc ens va interceptar i ens va portar a la frontera del país amb Algèria. Finalment vaig poder entrar nedant.

I un cop aquí?
Quan ja era aquí, la Policia Nacional ens va enviar al CETI de Ceuta, on vaig passar sis mesos i mig. A continuació, em van enviar al CIE de Tarifa, on vaig estar 42 dies i em van deixar lliure després d’un procés judicial. Al sortir de Tarifa vaig anar al Centre d’Acollida Temporal de la Creu Roja a Baena (Córdoba), on vaig ser 8 dies. Finalment vaig arribar a L’Hospitalet, on he viscut des d’aleshores i he pogut anar fent el que tenia planejat. Com que tenia pensat anar a Alemanya per estudiar, inicialment no vaig demanar el permís de residència ni l’estatus de refugiat.

Consideres que el procediment d’acollida va fomentar la teva inclusió social i laboral?
Hi ha moltes barreres per aconseguir els permisos de residència i treball. Ara mateix tinc permís de residència, que no va ser fàcil d’aconseguir, però no tinc permís de treball: puc viure aquí, puc viatjar, puc estudiar i rebre beques però no puc treballar, fet que em suposa una important barrera per al meu desenvolupament i construcció del projecte de vida.

T’has sentit acollit a Catalunya?
A banda de situacions puntuals, no he sentit mai marginació directa, tot i que a vegades em sento d’alguna manera diferent de la resta.
Vull demanar a tothom que no pensi malament de les persones migrades: no som lladres, ni traficants, ni gent sense cultura. El més important és conèixer-nos abans de jutjar. Els mitjans de comunicació en són responsables en part, ja que donen una imatge estereotipada de la població africana. Presenten Àfrica com si fos una selva, territori sense lleis on tothom és pobre.

Com veus el teu futur?
No sé si em quedaré aquí o tornaré a Camerun després d’estudiar per estar amb la meva família. De moment, el que m’he plantejat ho he complert: estudiar, aconseguir la documentació, formar una família i tenir un fill.
El que sí que tinc clar és que Europa no és l’oasi que presenten els mitjans de comunicació africans. A través d’anuncis i notícies, es presenta Europa com un paradís on ningú dorm al carrer i ningú pateix gana. Una vegada ets aquí veus que hi ha coses bones però també hi ha situacions difícils. Des de la meva experiència personal, nimo als joves d’Àfrica a seguir treballant i estudiant allà.

Documents adjunts 
AdjuntMida
PDF icon entrevista_rastan.pdf467.9 KB

Subscriu-te!