Actualitat

07/07/2017

Rebutgem la sentència del TC sobre la Llei d'acollida de les persones immigrades a Catalunya

L’any 2010 la Defensora del Poble, Sra. María Luisa Cava de Llano va presentar un recurs d’inconstitucionalitat a la Llei d'acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya. Una llei aprovada per àmplia majoria al Parlament (90% dels vots), avalada per les recomanacions de la Comissió Europea i fruit d’un ampli procés de debat que va comptar amb la participació d’entitats de persones immigrades, agents socials i sindicats.  

Cava de Llano va recórrer, entre altres, els apartats de la llei que fixaven que “l’aprenentatge lingüístic ofert pels serveis de primera acollida comença per l’adquisició de les competències bàsiques en llengua catalana” i que un cop completat aquest aprenentatge cal “oferir la formació per a adquirir les competències bàsiques en llengua castellana a les persones que hagin assolit l’adquisició de competències bàsiques en llengua catalana i que ho sol·licitin o ho requereixin”.

El passat dimarts 4 de juliol, el Tribunal Constitucional (TC) va estimar parcialment el recurs de la Defensora del Poble, ja que considera que el castellà és discriminat pel fet que s’anteposa “l’adquisició de competències bàsiques en llengua catalana” per accedir a la formació en castellà. El TC considera que “la norma recorreguda no garanteix la formació en les dues llengües cooficials”

Catalunya ha estat sempre un país d’acollida. De les diferents onades migratòries que han arribat a Catalunya, les que han après català també han après castellà. Justament la llei d’acollida pretén aconseguir la plena igualtat d’oportunitats per a totes les persones i a la  vegada cohesió social a Catalunya. L’objectiu és minimitzar el risc de trobar-se en una situació de poca estabilitat social i laboral als que està exposada qualsevol persona que migra, ja sigui pel desconeixement de l’entorn, per trobar-se en una situació d’irregularitat administrativa o per la manca de comprensió de la llengua del territori d’arribada.

D’aquesta manera i tal i com afirma el manifest EN DEFENSA DE LA LLEI D’ACOLLIDA DE LES PERSONES IMMIGRADES I RETORNADES A CATALUNYA (2010), presentat per L’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya i signat per una quarantena d’entitats, entre elles el mateix CNJC: “La promoció que fa la Llei del català com a llengua vehicular o llengua d’acollida no ens priva als ciutadans i ciutadanes de decidir en quina llengua volem parlar. El coneixement de la llengua catalana és positiu en tant que és un valor afegit al nostre bagatge cultural. Possibilita a les persones immigrades accedir a la seva regularització a través de l’arrelament social. A més de ser un plus per la millora d’oportunitats en el mercat de treball”

En aquest sentit el Consell Nacional de Joventut de Catalunya rebutgem la sentència del Tribunal Constitucional, ja que ataca de ple el català i un sistema lingüístic consensuat per àmplies majories socials i polítiques que és un clar exemple en l'àmbit internacional. A la vegada el CNJC ens refermem en la defensa de la llengua com a eina per la cohesió social.

A més demanem a les institucions catalanes que segueixin aplicant la llei tot i les resolucions del TC, i instem al Govern de la Generalitat  a fer complir tot allò que ja és definitiu en aquestes lleis. La voluntat democràtica del poble de Catalunya s’expressa, entre altres, en les lleis que han estat aprovades per un ampli consens. I aquesta voluntat està per sobre de sentències que ataquen els drets lingüístics.

Subscriu-te!