Campanyes

MARGES

JOVES MIGRADES SOLES

L'article

Joves migrats sense referents familiars a Catalunya: la triple excepcionalitat

 

Des de fa més de dues dècades, a Catalunya, arriben centenars de joves sols menors de divuit anys o amb la majoria d’edat acabada de fer. Els motius d’aquesta arribada no es poden desvincular de les causes generals de les migracions contemporànies (des de les qüestions postcolonials i les desigualtats econòmiques a nivell global, passant pel fracàs dels estats, dels països d’aquests joves, per crear processos democràtics, fins al reflex en forma d’anhel d’allò que es diu Occident) i que tendeixen a generar, en els països empobrits, la cultura del migrar (la idea permanent i constant de voler partir). De fet, la realitat d’aquests joves és un bon termòmetre per saber quines dinàmiques i quin volum de migracions es pot arribar a produir en un futur immediat. És a dir, el malestar i l’estancament de possibilitats d’un futur digne són un bon indicador, que caldria tenir en compte si el que es vol és prevenir que marxin del seu país d’origen.

Excepcionalitat intrínseca

Això no obstant, aquest fenomen també té unes característiques pròpies que el diferencien de les migracions de les persones adultes. El fet de ser joves, i alguns d’ells menors d’edat, els fa més vulnerables en el nou context. Alguns ja vivien situacions de vulnerabilitat al seu país d’origen, però l’acumulació de violències (des de l’abandonament del seu entorn i els seus vincles familiars i comunitaris, passant per la manera com marxen –jugant-se la vida a sota d’un autocar o en una pastera–, fins que veuen com les seves expectatives es fonen un cop arriben al seu destí somiat i experimenten una profunda frustració i inseguretat dins el sistema de protecció) fa que la frustració, el bloqueig i la desorientació en diferents nivells es converteixin en una realitat estructural en les seves vides. D’aquesta manera, precisament la seva fortalesa d’ésser joves amb ganes de trobar un futur millor es transforma en un element de fragilitat i inestabilitat. Amb un risc elevat de patir (o estar patint ja) exclusió residencial i, per tant, de patir problemes de salut mental el jove es troba en una de les situacions d’exclusió social més greus de la nostra societat.

Excepcionalitat interessada

Aquests joves sovint són anomenats MENA’s, una categoria política de conseqüències fatals. Aquesta qüestió és un dels elements motors que condicionen la percepció sobre el fenomen en general i la relació directa amb els joves en particular. El sistema de protecció ubica aquests joves al límit de la protecció o a una protecció low cost. D’una banda, el sistema els ofereix protecció immediatament, un cop són en territori espanyol. Pel fet de ser menors d’edat –nens i nenes– s’activen els protocols de protecció a la infància. La Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i adolescència, a l’article 9 cinquè del capítol III, diu: “Els menors estrangers que siguin a Espanya tenen dret a l’educació, assistència sanitària i serveis i prestacions socials bàsiques, en les mateixes condicions que els menors espanyols”. Aquesta equiparació entre els menors d’edat espanyols i els estrangers, en termes de dret, que es manifesta en aquesta part de l’article conté una diferencia implícita en termes de categoria jurídica que s’explicita immediatament en el paràgraf següent del mateix article: “Els poders públics, en el disseny i elaboració de les polítiques públiques, tindran com a objectiu aconseguir la plena integració dels menors estrangers en la societat espanyola, mentre romanguin en el territori de l’Estat espanyol, en els termes que estableix la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social”. 

Aquesta concepció paradoxal infància-immigració atorga drets, però amb limitacions. El legislador vincula la situació d’aquests joves a la llei d’estrangeria. Concebre aquests joves com a immigrants menors d’edat i, per tant, inscrits intrínsecament al registre de l’estatus juridicolegal d’estranger els posiciona en el límit de l’estat de dret tot estant dins del sistema de protecció infantil. L’objectiu que marca la llei d’aconseguir la plena integració d’aquests joves en la societat no es podrà materialitzar si no s’equiparen administrativament i legalment els seus drets als dels menors d’edat espanyols. Som davant la invenció d’una categoria juridicopolítica: nens immigrants tutelats per l’Estat. Es pretén l’equiparació dels drets i, per tant, la igualtat d’oportunitats, però al seu torn es marca el terreny cap a una desigualtat originària que impossibilita aquesta equiparació. 

Excepcionalitat de la gestió i atenció

Una vegada dins del sistema de protecció i dins de la societat, en general, són vistos i concebuts com un problema social. El fet de deixar el seu país d’origen i les condicions dramàtiques del viatge els col·loca en una posició de subjectes excepcionals que compleixen amb el marc de problemàtica social (famílies desestructurades, contextos de pobresa, marginalitat, desequilibri emocional, etc.). És conseqüència d’aquesta concepció considerar-los una unitat: MENA. Concebre que la seva presència és una anomalia influeix en la percepció i el tracte cap a aquests joves. La concepció com a unitat-problema fa que el tracte (institucional, personal, social, professional, en mitjans de comunicació) sigui en termes d’estigmatització i criminalització. Aquesta dinàmica ha condicionat el disseny del model català de protecció que actualment experimenta el seu fracàs. Però no només això, sinó també  influencia fins en la intervenció educativa, i molts dels conflictes que es generen entre els professionals que treballen amb aquests joves estan vinculats a aquesta percepció. I en conseqüència es produeix la desconnexió entre el professional i el jove i es perd la legitimitat que hauria de tenir el professional a l’hora de desenvolupar la seva acció educativa i el seu rol de referència. Aquesta concepció com a unitat-problema xoca amb el projecte dels joves i les ganes que tenen de viure a la nova situació. 

Els joves noten que hi ha una imatge creada sobre ells que els precedeix i els condiciona el tracte. Les expectatives es frustren els primers dies dins del sistema de protecció. Per a ells arribar a Europa és un petit pas cap al triomf, cosa que els il·lusiona i és la font que mou la seva energia i voluntat perquè perceben la possibilitat de complir els seus somnis. La incomprensió i desconnexió del sistema i de molts professionals i el fet que no es consideri els joves com a subjectes polítics que poden decidir, i han de decidir, sobre les seves pròpies vides fa que molts d’aquests joves entrin en espirals d’abandonament del seu projecte. 
 

Mostafà Shaimi

Membre de l’Espai Antiracista Salt-Girona
 

 

L'entrevista

Parlem amb l'Einar, jove extutelade i membre de la Unió de Joves Extutelats de Catalunya (UJECI). Mira-la aquí!
 

 

Recomanacions

Subscriu-te!

Escull les vies per les quals vols ser contactat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC):


He llegit l’avís legal i la política de privacitat i autoritzo l‘enviament de butlletins informatius, així com el tractament de les meves dades personals per part del CNJC. Learn more about Mailchimp's privacy practices here.