Què és el CNJC?

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) és la plataforma que aplega gairebé cent entitats juvenils de Catalunya i consells locals de joventut. Fundat el 1979, el CNJC promou els interessos de la gent jove a la societat i davant els poders públics. És una entitat de dret públic de base associativa amb personalitat jurídica pròpia.

Més de 200.000 persones joves catalanes (Informe Panoràmic 2015) estan associades i participen en les entitats membres del Consell, ja sigui en associacions educatives (esplais i agrupaments escoltes), sindicals d’estudiants i treballadors, culturals i d’intercanvis, polítiques, socials especialitzades, o en els consells locals de joventut. 

El CNJC és membre de ple dret del Fòrum Europeu de la Joventut (European Youth Forum) des de l’any 1985.

Com a plataforma independent, crítica, plural i democràtica, el CNJC té sis objectius bàsics:

  1. Fomentar i promoure l'associacionisme i participació juvenil i, en general, la participació democràtica.
  2. Promoure les relacions entre les entitats juvenils, també coordinar-les i dinamitzar-les.
  3. Defensar els drets de les persones joves.
  4. Fer de pont entre la gent jove i els poders públics per defensar els interessos de les persones joves a les institucions.
  5. Impulsar informes i estudis propis o encàrrecs sobre matèries relacionades amb la joventut.
  6. Projectar l'activitat del moviment associatiu català en l'àmbit internacional i fomentar la dimensió internacional del CNJC.

Cronologia

Bases per a l’organització i institucionalització de les polítiques de joventut

Reformulació de les bases discursives i estratègiques, i cerca de representativitat territorial

Tensió institucional, conflicte intern entre entitats i crisi dels consells locals

Nou model de funcionament: reforç del consens intern i del rol d’interlocució

en endavant. Consolidació de la vertebració territorial de la CNJC

La nova generació de joves que entra al Consell es trobà amb la impossibilitat de dur a la pràctica la 2a Carta de la Joventut degut a cert recel de l’Administració vers el CNJC. Els objectius que hi feien referència només podien ser assolits amb una major interlocució amb l’Administració, i si part d’aquesta no és prou receptiva cal articular una oficina parlamentària del Consell que assegurés la relació d’aquest amb l’Administració i, especialment, amb el Parlament de Catalunya.

En aquests anys el Consell té tres centres principals d’activitat: el desplegament del dret a l’objecció de consciència, el tractament dels problemes derivats de la discriminació de gènere i l’intent d’extensió dels consells locals.

El CNJC crea una plaça de tècnic de dinamització territorial, i l’any següent suposa la defunció provisional d’aquest àmbit, que esdevé un dels principals reptes per estructurar una xarxa associativa juvenil que abraci el conjunt del territori.

Hi ha limitacions de les grans línies estratègiques llançades pel 2n Congrés. Sobretot es fa patent que sense una administració autonòmica i municipal, disposada a col·laborar per dur-les a terme difícilment es podrien realitzar. La percepció que cap de les demandes fetes pel CNJC era recollida portà a un cert enduriment de les posicions vers l’administració pública.

El debat i no entesa entre el Consell Nacional i la Secretaria General va acabar amb el bloqueig de la partida pressupostària del Consell a condició de negociar les activitats de l’organisme juvenil, situació que portà a la dimissió del president del Consell el 1993 i a una de les crisis més fortes de la història del CNJC, que obrí el procés conegut com a “Consell a Debat” en la XVI AGO celebrada l’any 1993. En el problema de fons hi havia el model de Consell i com a punt de tensió els diferents posicionaments sobre les reivindicacions i la politització del Consell.

La incomprensió per part del Consejo de la Juventud de España i per part del Consells de l’Estat sobre la identitat diferenciada del CNJC en les relacions internacionals es va convertir en un dels temes recurrents dins dels debats en el si del Consell i entre aquest i la resta de Consells de l’Estat. Finalment, el Secretariat del Consell va decidir abandonar el CJE i l’any 1996, a la XII AGE del CNJC, es va confirmar la ruptura amb el CJE.

Organigrama

Comitè executiu

El comitè executiu és l'espai de debat i presa de decisions entre Assamblees Generals Ordinàries, en la qual participen les entitats. És un espai de debat, participació de les entitats i presa de decisions i serveix per fer seguiment de l'activitat del CNJC.

Subscriu-te!